Al observar a
la meva psicopedagoga desenvolupant les funcions que us vaig comentar en
la meva última aportació, aquesta setmana he estat reflexionant tant sobre l’àmbit d’intervenció, com
sobre la finalitat amb que intervé.
D’una banda,
l’àmbit d’intervenció que ella sempre sol fer són: o amb un grup d’alumnes (normalment
concentrats per nivell, Agrupaments Flexibles), o amb un alumne de manera individual (sol tenir algun
problema amb aspectes socioeducatius, com dislèxia o retard educatiu).
Quan l’àmbit
d’intervenció és individual, crec que és molt més productiu perquè està només
per aquell alumne; i aquest esta molt més concentrat i atent. Sincerament, dóna gust veure l'evolució dels nanos quan els atén individualment. Mentre que quan
es tracta d’un grup d’alumnes (agrupament flexible), els estudiants estan més
neguitosos i nerviosos, parlen molt més i no estan tan concentrats. Tot i que estan millor que quant van amb el grup classe, perquè ells mateixos diuen que es perden i no entenen el que fan.
De
l’altra, la finalitat amb que intervé
sol ser la mateixa, atendre les necessitats educatives de l’alumnat.
Però, en el cas
de l’alumne individual moltes vegades aplica una reeducació, per tornar a fer
processos de lectura i escriptura (lecto-escriptura) amb l’objectiu d’arribar a un domini d’aquests, i en el cas
del grup d’alumnes (agrupament flexible) aplica una explicació més simple i
bàsica del que s’està fent a l’aula ordinària amb la finalitat de fer el
contingut de l’àrea curricular d’una manera més entenedora per al grup i així
potenciar la seva atenció.

