Aquestes segones pràctiques del segon semestre, més de pràctica i realització d’una intervenció psicopedagògica han estat realment molt útils i super beneficioses ja que, a diferència del semestre anterior, en aquestes he fet el meu pla d’actuació i he pogut veure com s’intervé directament com a psicopedagog. Per tant, he patit en primera pell les diverses circumstàncies, dificultats, gratificacions, etc. a les quals esta exposat un assessor.
En primer lloc, destacar fonamentalment el context on es realitza el pla de treball perquè és la clau de qualsevol actuació; la situació i el medi que envolta a la intervenció psicopedagògica pot ser la que defineixi realment el tipus d’actuació que s’està desenvolupant, així com també la manera que s’està fent servir. A més, recordem que el treball col·laboratiu amb tot l’equip docent és la clau de l’èxit de qualsevol intervenció, així doncs s’ha de treballar cooperativament amb la resta de companys, anant tots a la una, i en una mateixa direcció.
En segon lloc, cal ressaltar les fases que pot tenir qualsevol pla d’actuació, aquestes han de tenir un ordre i una organització, no es pot començar a fer una intervenció per exemple sense acceptar uns acords conjunts amb la resta de companys, així com tampoc és pot fer el desenvolupament de la actuació, sense acabar amb una avaluació o un plantejament de continuïtat. És evident que no seguir una pauta pot tenir conseqüències molt negatives en la intervenció.
En tercer lloc, com ja he destacat alguna vegada, he hagut d’estar oberta a qualsevol canvi, proposta, situació... Per ser psicopedagog cal estar obert a canvis, ser flexible davant de qualsevol proposta, no tenir una intervenció tancada, sinó totalment apta a possibles modificacions, així com entre altres aspectes.
En la meva intervenció, he hagut de fer canvis i modificacions. Algun ha sigut concretar i especificar més el camp d’intervenció (ja que jo volia crear materials i/o recursos de manera general, i per tant, descontextualitzats de l’aula i del dia a dia) o dedicar més sessions amb l’ordinador.
Per
últim, m’agradaria fer la cloenda d’aquest període de pràctiques tornant a dir
que els recursos dels quals disposem (malauradament cada cop en tenim menys) ha
afectat força al meu pla d’actuació, perquè volia fer servir materials més manipulatius
i tàctils però no ha havia disposició d’aquests (per una gran mancança), i he
hagut d’adaptar-me a aquesta complicació. Amb això vull dir que penso que
hauria d’haver més destinació per als recursos dels centres educatius; aquests
faciliten el procés d’ensenyament/aprenentatge de qualsevol estudiant.