Conclusions Pràcticum I

Aquestes primeres pràctiques, més d’observació, han sigut força interessants perquè he pogut veure directament tots els àmbits que intervenen en la funció del psicopedagog. A més a més, he arribat a comprovar, tal com anàvem comentant al llarg dels estudis de psicopedagogia, les mil i una funcions que arriba a tenir aquesta persona, o que si més no, se li atribueixen.

Per un altre costat, en el col·legi Immaculada Concepció he pogut adonar-me de la rellevància de totes les relacions que s’han de tenir: amb els tutors, amb l’equip directiu, amb altres especialites, amb els membres del Gabinet Psicopedagògic, amb els serveis externs, amb les famílies, etc. I que aquestes no poden fallar, ja que sinó falla tot. És a dir, per tal que la funció del psicopedagog funcioni correctament és necessari el treball col·laboratiu i cooperatiu per part de tot el context educatiu.

Més que res, durant aquests mesos, he estat observant i anotant totes aquelles informacions, reflexions, reunions... que he considerat útils i importants. I, clarament, tot allò que em feia reflexionar o que em cridava l’atenció, ho he anat comentant i tractant amb la meva tutora de pràctiques, que ha sabut donar-me resposta sempre que n’hi ha hagut, però també m’ha fet adonar-me que hi ha hagut alguns aspectes que no tenen una resposta tancada, sinó que aquesta pot ser a curta durada, o pot ser flexible perquè així és fa avui, però demà es pot fer d’una altra manera. Els psicopedagogs hem d’estar oberts a qualsevol proposta o a qualsevol situació, i aquesta no sempre s’ha de resoldre de la mateixa manera. Això m’ha fet veure les coses de manera diferent, perquè pot ser, fins ara, amb la teoria de la carrera, ho veia tot més fàcil o més tancat. Cosa que ara no.

Malgrat que en aquesta assignatura (Pràcticum I), he tingut un rol més d’observadora, que no pas d’una altra cosa, també he pogut intervenir i participar col·laborant en tot allò que m’han proposat o que “he intentat” proposar o fent diverses aportacions.

Una cosa, que m’ha cridat molt l’atenció, és la problemàtica dels recursos educatius. Aquests són molt rellevants pel procés d’ensenyament/aprenentatge de qualsevol alumne, més encara dels casos amb Necessitats Educatives Especials. S’han de disposar de totes les índoles i aquests han d’estar molt ben adaptats, però no hi ha tants com crec que haurien d’haver.

 

Per últim, m’agradaria dir que encara no tinc clar el camp d’actuació del Pràcticum II, tot i que sí hem parlat d’un parell de camps que podrien ésser profitosos, per l’escola i per mi. D’una banda, un d’aquests podria ser el disseny de recursos i materials que sempre és força útil pel centre; de l’altra, podria ser la intervenció en el camp de l’educació, en el procés d’ensenyament/aprenentatge del noi nou que va arribar al col·legi, i que junt amb la meva tutora, l’hi vam fer un diagnòstic psicopedagògic.

Tractament amb les famílies

Un altre aspecte, que he tractat molt on estic fent les pràctiques, és el tractament amb les famílies o amb els tutors dels estudiants de l’escola.

Recordem, que la meva tutora es fa càrrec de la relació amb les famílies/tutors, de tota la documentació que cal lliurar per disposar de beques i ajudes de l’Obra Social de la Caixa, de les reunions amb els responsables dels alumnes, etc.

Penso que és un tema força delicat, perquè hi ha famílies i famílies. Unes són més compressibles que d’altres, i a vegades és pot parlar i comentar aspectes importants en relació a l’educació, però d’altres famílies, hi ha desestructuracions tan grans que no arribes a trobar ni als pares, per tant has de recorre als tutors legals dels nanos (avis, àvies, oncles, responsables de serveis socials o llars d’infants...).

Per tal de donar un bon servei a aquests és important estar ben informats dels serveis que l’estat o la comunitat pot donar, per poder també informar-los d’aquests.

He pogut observar i, fins i tot, tractar, tot el tema de lliurament i administració de les documentacions que s’han de lliurar per poder accedir a aquestes ajudes. A més, que s’han d’actualitzar perquè sovint van caducant unes documentacions o altres, i això requereix molta feina.

Algunes fonts de documentació interessants per obtenir informació són aquestes:

http://www20.gencat.cat/docs/bsf/03Ambits%20tematics/07Infanciaiadolescencia/Temes_Relacionats/jornades_treball_dgaia_2012/docs_20_abril/programa_suport_families.pdf

 

http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/home/pobrezayexclusionsocial_es.html

Relació de les pràctiques amb els objectius

Si en parlem de la relació de les pràctiques, del centre on jo vaig, amb els objectius i les competències d’aquesta assignatura (Pràcticum I); m’agradaria destacar els més rellevants dins la meva experiència:

OBJECTIUS

GENERALS:

- Tenir una experiència professional real, guiada per un professor col·laborador.

- Potenciar el coneixement del practicant sobre nous àmbits d’intervenció i desenvolupament professional.

*Aquests dos objectius s’han relacionat completament amb la meva pràctica. He tingut una tutora (psicopedagoga del centre) que ha sapigut guiar-me en el camí de la psicopedagogia escolar, i explicar-me i facilitar-me molta informació, recursos i documentació d’aquest àmbit. I, per tant, he amplificat els meus coneixements en quant als àmbits d’intervenció.

ESPECÍFICS:

– Reflexionar a partir de les situacions pràctiques viscudes sobre les funcions i les responsabilitats del psicopedagog.

– Conèixer les fases i els procediments per al diagnòstic i la intervenció psicopedagògica en un context concret.

– Aprendre a afrontar un cas real de diagnòstic i d’intervenció psicopedagògica tenint en compte el màxim de factors que determinen aquella realitat específica.

*Destaco aquests tres objectius específics perquè han sigut molt rellevants en la meva observació i intervenció com a estudiant de psicopedagogia. Ja que en forces ocasions hem parlat i tingut reunions per parlar i dialogar del gran nombre de funcions/responsabilitats que té la psicopedagoga del centre, o de les fases que segueix una intervenció psicopedagògica en la Immaculada Concepció, o fins i tot, dur a la pràctica una situació real de diagnòstic per veure els factors que intervenen en aquell cas.

Trastorn de Conducta

Treballo a la borsa d’interins de la Generalitat de Catalunya, i per tant, no tinc un lloc de treball concret i específic, tot el contrari, vaig voltant per la zona a diferents escoles públiques.

Com que vaig d’aquí cap allí em trobo amb molts casos d’alumnes amb Necessitats Educatives Especials, però hi ha un cas concret que sempre m’ha cridat l’atenció, el Trastorn de Conducta. Més que res, perquè de tots els casos que m’he anat trobat, com a especialista d’anglès que sóc, és un dels que més em costa atendre, perquè quan tinc a algun alumne amb TC, em fa falta tenir un bon vincle amb aquest, i com que no passo moltes hores amb cada grup-classe, doncs sóc una persona estranya per a ell/a.

Per aquest motiu, a nivell personal he tingut una mini xerrada informativa amb la meva tutora de pràctiques, perquè em donés algun consell i/o informació rellevant.

Una pdg que és molt interessant és el següent, us el recomano:

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Guia_families_infants_i_joves_alteracions_greus_conducta/ARXIUS/alterac_conduct.pdf

A continuació us deixo un parell de notícies.

D’una banda, la primera és sobre un centre o unitat de trastorn de conducta de persones adultes que té com a objectiu donar-los una atenció específica. De l’altra, la segona és d’un programa que es duu a terme per veure un benefici, en principi recíproc, entre uns gossos i uns joves amb trastorns de conducta i amb problemes alimentaris .

Primera notícia:

http://www.bsocial.gva.es/prensa/portal?id=64192&sec=13120117649&directo=64192&idioma=V

Segona notícia:

http://www.itacat.com/la-fundacio/noticies/jovenes-con-trastornos-alimentarios-y-de-conducta-trabajan-con-perros-para-mejorar-sus-relaciones-y-capacidades-ct-3-364.html

Avaluació de diagnòstic psicopedagògic

Fa un parell o tres de setmanes, la meva tutora em va proposar si volia realitzar i intervenir en una avaluació de diagnòstic psicopedagògic a un nen que ha vingut al col·legi a realitzar 1r d’ESO.

Després d’explicar-me més concretament el cas i donar-me aquesta oportunitat de dur a terme una avaluació junt amb ella, he pogut experimentar de primera mà (directament) un aspecte dins del nostre món professional i, la veritat, han sigut un parell de sessions de pràctiques interessantíssimes!

Per la realització d’aquesta avaluació diagnòstica li vam demanar al subjecte que fes les següents activitats:

-         Un dibuix de la seva família amb un títol.

Amb aquest simple recurs vam agafar molta informació personal (en el dibuix només va dibuixar els seus avis i a si mateix). Òbviament el noi té una destructuració familiar gran i així es va contemplar en el dibuix. Però, a més, vam poder veure el poc domini de l’organització de l’espai, l’elisió de lletres en el títol, la informació que s’ha d’interpretar sobre la seva manera de ser i les seves emocions a partir d’un dibuix, etc.

-         Un dictat.

El dictat serveix per veure, de manera general, si el seu nivell d’ortografia està adequat a la seva edat i al seu curs. Només amb el dictat vam poder observar que no estava al ritme dels seus companys, ja que a part de no separar moltes de les paraules, s’oblida de moltíssimes lletres (normalment consonants), confon unes lletres amb altres, té un traç de la lletra molt gran, com quan comencen amb la lecto-escriptura, entre d’altres aspectes.

-         Una redacció escrita de tema lliure.

Amb aquesta redacció el psicopedagog ja pot orientar-se en les barreres que pot tenir el protagonista davant l’expressió escrita. El jove no va escriure gaire però el poc que va escriure no estava ben redactat i no tenia una estructura fixa, ni mínima de gramàtica, ja que no hi havia ni subjectes, ni predicats. Eren paraules soltes, sense donar clarament el missatge al lector.

-         Una còpia d’una pàgina d’un llibre.

Aquesta és l’activitat d’avaluació que millor va fer, mirant una pàgina escrita de grafies i copiant-les a un foli. Tot i així, es va deixar algun accent i va fer alguna elisió d’alguna lletra i/o grafia.

-         Un parell de fotocòpies: una de simetria i l’altra de sèries.

Les fotocòpies de simetria i de sèries s’utilitzen molt pels nens i nenes que no han assolit adequadament el procés de lecto-escriptura, i com que no han assolit aquest procés, aquestes fotocòpies per norma general no surten bé. Segons la meva psicopedagoga, si l’alumne no sap llegir i escriure correctament, no és capaç encara de fer un full de simetria o unes sèries perfectament. Al principi, he de dir que això em va sobtar, no ho creia pas, perquè pensava que no tenia res a veure, però  així es va demostrar quan les va realitzar el noi; aquestes no li van sortir.

 

Aquestes sessions del meu pràcticum, m’han semblat molt interessants i motivadores, perquè he format part de la intervenció psicopedagògica i ho he posat en pràctica.

Properament la meva tutora, em farà un recull d'alguns dels materials i/o recursos més interessants per treballar la lecto-excriptura, ja us publciaré el recull.

Contingut d'una intervenció

Durant un curs escolar, si el tutor o tutora nota irregularitats en el procés d’aprenentatge dels seus alumnes, es posa en contacte amb la psicòloga del centre. Aquesta fa una observació del protagonista de la intervenció, si aprecia dificultats en el seu procés, es posa en contacte amb la meva tutora (psicopedagoga) perquè faci una avaluació diagnòstica. Si l’avaluació que fa la psicopedagoga no té uns resultats regulars, la psicòloga també intervé i li passa unes proves psicològiques per veure el seu nivell d’intel·ligència, el seu estat personal, etc. (Sovint es detecta a quin nivell d’aprenentatges pot estar situat el noi o noia) Quan els resultats no són adequats per seguir el ritme del grup-classe, es posen en contacte amb l’EAP perquè faci una observació de l’estudiant. A vegades, fan un dictamen per la detecció d’algun trastorn, alguna malaltia, alguna discapacitat, etc. I la psicopedagoga elabora un PI, un pla de treball... amb el vist i plau de la tutora.

En aquest moment se li atribueix un agrupament flexible (apropant-se al màxim al seu ritme de treball) i s’adapta tots els objectius, tot el contingut de les diferents àrees, tot els materials, etc.  al nivell del resultat de les diferents proves que ha anat fent, sempre relacionant-lo tot, tant com sigui possible, al que estan fent a l’aula ordinària. I s’ha d’anar observant i avaluant la seva evolució.

 

Vull finalitzar aquesta aportació lligant les assignatures del 2n cicle de psicopedagogia que més relació els hi trobo amb el contingut d’aquesta intervenció:

- Anàlisi de casos: Per poder fer un diagnòstic adequat, cal saber analitzar el cas que tenim al davant.

- Diagnòstic en Educació: És molt rellevant saber fer una bona avaluació educativa per poder guiar el contingut de la intervenció.

- Dificultats d’aprenentatge: Hem de saber quins problemes formen part del procés d’ensenyament aprenentatge, i què podem fer per solucionar-los.

- Intervenció psicopedagògica dels trastorns d’aprenentatge: És bo conèixer quin tipus d’intervenció hem d’aplicar per cadascun dels trastorns que hi pot haver, ja sigui sensorial, auditiu, visual, mental, etc.

 

Volia deixar aquest vídeo que vaig considerar molt útil sobre el món de la psicopedagogia:

 

Àmbit d'intervenció i finalitat

Al observar a la meva psicopedagoga desenvolupant les funcions que us vaig comentar en la meva última aportació, aquesta setmana he estat reflexionant tant sobre l’àmbit d’intervenció, com sobre la finalitat amb que intervé.

D’una banda, l’àmbit d’intervenció que ella sempre sol fer són: o amb un grup d’alumnes (normalment concentrats per nivell, Agrupaments Flexibles), o amb un alumne de manera individual (sol tenir algun problema amb aspectes socioeducatius, com dislèxia o retard educatiu).

Quan l’àmbit d’intervenció és individual, crec que és molt més productiu perquè està només per aquell alumne; i aquest esta molt més concentrat i atent. Sincerament, dóna gust veure l'evolució dels nanos quan els atén individualment. Mentre que quan es tracta d’un grup d’alumnes (agrupament flexible), els estudiants estan més neguitosos i nerviosos, parlen molt més i no estan tan concentrats. Tot i que estan millor que quant van amb el grup classe, perquè ells mateixos diuen que es perden i no entenen el que fan.

De l’altra,  la finalitat amb que intervé sol ser la mateixa, atendre les necessitats educatives de l’alumnat.

Però, en el cas de l’alumne individual moltes vegades aplica una reeducació, per tornar a fer processos de lectura i escriptura (lecto-escriptura) amb l’objectiu d’arribar a un domini d’aquests, i en el cas del grup d’alumnes (agrupament flexible) aplica una explicació més simple i bàsica del que s’està fent a l’aula ordinària amb la finalitat de fer el contingut de l’àrea curricular d’una manera més entenedora per al grup i així potenciar la seva atenció.

 

 

Funcions dels psicopedagogs

Abans de res, voldria aportar un vídeo d’unes universitàries que, justament, estan fent la carrera de psicopedagogia, que he considerat molt interessant.

Aquestes noies van preguntant a les persones del carrer si coneixen alguna funció del psicopedagog, si considera la seva feina important, si la comunicació amb les famílies es rellevant, etc.

 

 

Després, voldria continuar destacant les funcions que considero que la meva tutora du a terme amb més prioritat:

1) Ensenyament i atenció docent als alumnes amb necessitats educatives:

Imparteix classe docent a diferents grups d’alumnes amb qualsevol tipus de dificultat en l’aprenentatge o amb trastorn de conducta.

2) Detecció de necessitats i/o transtorns i elaboració de plans:

Avalua els nivells de coneixements, d’emocions, de raonament... i elabora plans individualitzats en els casos que ho requereixen.

3) Atenció i comunicació amb les famílies dels estudiants:

Ha de mantenir una relació amb la família per mantenir-los informats i al corrent de tot el que passa en el context educatiu del centre respecte als seus fills/es, nets/es, etc.

4) Coordinació amb el gabinet psicopedagògic:

Cal que treballi col·laborativament amb els companys del gabinet, per això cal tenir comunicació i reunions amb aquests.

5) Coordinació amb altres serveis de zona i informació a les famílies sobre aquests:

 

S’encarrega de rebre i donar tota la informació als serveis de zona i informar a les famílies d’aquests.

 

 

Alguna de les funcions, presentades per C. Monereo en l’assignatura de Models d’orientació, que mai són presents en les finalitats de la meva assessora són: Orientació en la formació contínua del professorat i l’elaboració del projecte educatiu del centre (PEC).

Agrupament Flexible

Agrupament flexible: Agrupacions que es fan en funció del nivell de competència curricular de l'alumnat, garantint als alumnes i a alumnes la possibilitat d'incorporar-se, al llarg del curs, a grups de nivell curricular diferent, depenent de la seva evolució.

  

Estic observant molt detalladament la importància que tenen els agrupaments flexibles per al centre on estic (Immaculada Concepció), i com la meva psicopedagoga s’encarrega de diversos grups, els quals són de rendiment més baix, ja sigui per manca de coneixements, falta de treball, problemes conductuals, per PI, etc.

Aquests agrupaments són molt rellevants per a atendre millor a la diversitat de l'alumnat.

Aquestes sessions les fan a les assignatures instrumentals: Llengua Catalana, Lengua Castellana i Matemàtiques; juntament amb Biologia.
 

 

He pogut estar en una sessió de Biologia, i veure com es treballa amb un grup de catorze alumnes adolescents amb poques ganes d’estudiar. Les conductes que es troben xoquen molt entre elles i, sovint, es crea xivarri.

Tot i així, la psicopedagoga sabia quines tècniques utilitzar per cridar l’atenció d’aquest conjunt.

Suport Visual: Al utilitzar la pantalla digital els estudiants es sentien atrets per la il·lustració del power point que utilitzava sobre la unitat treballada.

Repeticions: A base de moltes repeticions, els alumnes s’anaven quedant amb el contingut del tema.

Preguntes orals individualitzades: A mida que anava explicant contingut, també anava preguntant sobre aquest, anomenant a l’estudiant pel seu nom perquè donés una resposta o explicació.

Exemplificacions: Per deixar més clara l’exposició, constantment anava donant exemples: dels diferents grups de la piràmide alimentària, dels diferents aliments que formaven els diferents grups de nutrients, de les malalties que pot comporta dur a terme una mala alimentació, etc.

Aproximació: No estava aturada, anava caminant per l’aula i s’anava apropant a l’alumnat al qual anava preguntant per preparar-lo/advertir-lo prèviament.

Canviar de lloc: Quant xerren molt o es barallen entre ells, els canvia de lloc per posar una separació entre ells.

Expulsió de l’aula: En el cas en que després de cridar l’atenció a l’adolescent forces vegades, aquest continua persistint amb una conducta força desrruptiva, el treu fora de l’aula.

 

 

Per tal que pugueu conèixer una mica millor el centre i la seva ideologia i manera de treballar us proporciono l’enllaç de la seva pàgina web.

http://www.immaculadaconcepcio.org/

Pla Individualitzat (PI)

M’ha semblat molt interessant saber l'estructura que té o pot tenir un Pla Individualitzat (PI) ja que fins al moment no en tenia ni idea; i com la meva psicopedagoga ha de crear-los, actualitzar-los, modificar-los, dissenyar-los, etc. m'ha ensenyat el procés que s'ha de seguir i com són aquests.

 

M'ha mostrat alguns per observar el cos que tenen els PI que es fan servir al centre i, com aquests han d’estar consensuats també amb el tutor/a, que és qui millor coneix als estudiants.

Un PI és una eina de treball que indica on es troba l'alumne en quant a coneixements, capacitats, competències, continguts... i planifica les mesures que es duran a terme i a on es vol arribar dins el ritme d’aprenentatge del cas en concret.

 

Normalment, qui detecta les necessitats educatives especials dels nanos és el tutor/a, un cop s'adona d'això es posa en contacte amb la psicopedagoga de Secundària del centre, la meva tutora, i aquesta mitjançant diferents proves determina si es tracta d'un PI, d'un Pla de treball adaptat o si no es considera un alumne de NEE.

Quan es considera que l'estudiant té un nivell molt per sota o per sobre (i per tant se li ha de fer un PI), aquest s'ha d'elaborar amb el consentiment de la família, havent aquesta de signar el pla individualitzat per tal de continuar el procés, reconeixent també que el seu fill/a no podrà optar a fer batxillerat.

 

Llavors en moments puntuals de la setmana s’agafen els alumnes amb PI o amb NEE i es fan agrupaments flexibles o grups reduïts de les assignatures instrumentals (Català, Castellano, Matemàtiques i, si es pot, també de Biologia).

 

 

Per tal que pugueu apropar-vos ,amb una mica més de detall, a aquesta eina que cada vegada es fa servir més a les escoles, col·legis, instituts i centres educatius, us adjunto una plana web de la xtec que em va suggerir la psicopedagoga, on expliquen el Pla Individualitzat:

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/59aed9ad-4ea0-4872-ac9a-b14875dc05a0/atencio%20a%20la%20diversitat%20i%20plans%20individualitzats.pdf

Introducció i aproximació

L'ús que li donaré a aquest bloc serà exclusiu per l'assignatura del pràcticum. Per tant, faré aportacions sobre les observacions que estic fent durant aquest primer semestre de pràctiques.

 

Ja són set les sessions que porto fetes a centre de pràctiques, i cada vegada m’adono més compte, del gran ventall de tasques que ha de dur a terme la meva psicopedagoga.

Aquesta darrera setmana, vaig estar observant tot l’àmbit de les famílies amb problemes i dictàmens econòmics derivades a serveis socials, que amb l’aportació de diferent documentació que vam estar revisant obtenen diferents tipus d’ajudes i beques de l’Obra Social de la Caixa “CAIXAPROINFANCIA”.

Amb aquest projecte s’ajuda tant amb beques per a llibres i/o menjador, com amb beques per a suport educatiu, repàs i/o tractaments psicològics.  

 

Per tal d’apropar-vos a l’espai on vaig les pràctiques, us vull adjuntar la informació de la primer pac realitzada, per tal que tingueu una informació extra sobre el context on desenvolupo les practiques i la figura que desenvolupa la meva tutora, psicopedagoga del centre.

 

 

Primera tasca: Primera aproximació al context d’intervenció

En aquest apartat es farà una diagnosi del context des de l’enfocament de la intervenció psicopedagògica per a entendre millor la intervenció en els processos d’aprenentatge, concretament en la millora dels recursos que s’han d’utilitzar en el gabinet psicopedagògic.

En primer lloc, cal dir que ens situem en un centre concertat de caràcter religiós a la localitat de Gavà.

Aquest col·legi, Immaculada Concepció, l’entitat del qual són titulars les Agustines Missioneres, es va fundar l’any 1907. És un centre mixt i imparteix Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària, USEE concertades i Batxillerat.

La Immaculada Concepció compte amb un Gabinet d’Orientació Psicopedagògica especialitzat.

Les dimensions d’anàlisi que ajuden a comprendre millor la complexitat del context d’aquest gabinet són:

• Assessorament i assistència tècnica de diversos aspectes de la comunitat educativa: famílies, professors, alumnes...
• Orientació escolar als alumnes en el seu procés d’ensenyament aprenentatge.
• Coordinar i orientar les adaptacions curriculars i plans individualitzats juntament amb l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP).
• Coordinar i orientar el Pla d’Acollida, Pla d’absentisme i la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD).

Aquest col·lectiu psicopedagògic ho integren: la psicòloga i coordinadora del departament d’orientació psicopedagògic A. P. els professors d’Educació Especial (EE) V. F., S. P. i els psicopedagogs T. C. i M.Á. G. 

Algunes de les característiques de l’assessorament psicopedagògic en l’educació formal són:

• Exploració i diagnòstic psicològic en els cursos 1r i 6è d’Educació Primària i 2n i 4t d’Educació Secundària per assessorar i informar al professorat dels resultats proposant millores per al sistema educatiu.
• Reunions i xerrades paulatines amb les famílies i els alumnes per atendre possibles problemes en l’aprenentatge i/o en la personalitat.
• Entrevistes continues amb els Serveis Externs EAP, Logopedes, Psicoterapèutes, UEE, Serveis Socials, Compensatoria, etc.
• Seguiment i valoració dels alumnes amb Plans Individualitzats.
• Coordinació total amb les dues aules USEE.

En quant al tema de l’assessor psicopedagògic com a professional estratègic només dir que es caracteritza per una perspectiva capaç d’aproximar-se als aspectes relacionals i pragmàtics de la tasca psicopedagògica, per això és fonamental el vincle d’interacció que es construeix entre les diferents parts implicades, analitzant i comprenent els microsistemes que estan interconnectats entre si i que intervenen en l’aprenentatge.

Ara bé, en quant a la utilitat d’un model d’anàlisi del context d’intervenció s’ha de dir que utilitzen un model d’intervenció constructivista, on tal i com indica Solé, el psicopedagog no es centra només en l’estudi del contingut dels casos o de les intervencions, si no que també es centra en la comprensió i en l’anàlisi de la construcció del context relacional de la intervenció.

 

 

Segona tasca: Definició de la figura de la psicopedagoga al centre de pràctiques

A continuació, es farà una descripció del lloc de treball de la meva psicopedagoga en tres grans blocs: la missió, les finalitats i les activitats. És a dir, s’explicarà el conjunt d’activitats i tasques, que dins del seu context, condueixen a l’obtenció d’un resultat, la millora de la qualitat educativa.

Per tant, s’informarà del què fa ella, com a professional, d’una manera sintètica amb la següent graella:

 

Psicopedagoga de l’Educació Secundària en un centre concertat
Missió	Col·laboradora en la millora de la qualitat educativa del centre escolar en dos grans àmbits: 1) Mediació: Traspassa informació entre diferents docents interns i externs al centre, atén a l’alumnat amb necessitats educatives especials, assessora a partir de les demandes formulades, etc. 2) Atenció a la diversitat de l’alumnat: Elabora els Plans Individualitzats dels alumnes amb barreres, realitza les agrupacions flexibles (del nivell més baix) dels alumnes en secundària fent divuit hores a la setmana,  s’encarrega dels recursos a utilitzar amb ells i de les ajudes de l’obra social “La Caixa” i les beques dels serveis socials...
Què fa?	Docència, creació de recursos, atenció a la diversitat de l’alumnat, elaboració de PIs, assessorament i tramitació de beques i ajudes.
Sobre què?	Docència: Majorment es dedica a la docència dels alumnes amb PI i altres necessitats educatives especials que li són assignats pel centre, imparteix 18 hores de classes en agrupaments flexibles de les àrees curriculars de català, matemàtiques i biologia. En castellà, també fa classes a grups reduïts. Creació de recursos: Elabora i crea materials i recursos de tota mena i de totes les àrees curriculars adaptats a les necessitats dels alumnes i dels diferents grups flexibles i grups reduïts, fent-los més visuals, persuasius, cridaners, senzills, esquemàtics, motivadors... Atenció a l’alumnat: Dóna suport i reforç a diferents estudiants que tenen dubtes, problemes, barreres en l’aprenentatge, qüestions educatives... Elaboració dels PI: Elabora els plans individualitzats i després en fa un seguiment de cadascun d’ells, fent reunions amb el tutor/a, amb els mestres d’EE i familiars de l’alumnat. Assessorament: Orienta als diferents mestres i/o professors del centre en qualsevol qüestió psicopedagògica, però també assessora als pares i mares sobre aspectes educatius, psicològics, pedagògics, econòmics, etc. Tramitació de beques i ajudes: Tramita totes les beques del programa Caixaproinfància que consisteix en un programa de suport a la infància i a la família en l’àmbit de l’educació, donant suport i reforç educatiu extraescolar i equipament escolar.
D’acord amb què?	Tot ho fa d’acord amb els acords i les instruccions establertes per l’equip directiu del centre i la normativa aplicable, en l’àmbit escolar. A més a més, al tractar-se d’un centre concertat, les indicacions del superior jeràrquic són que ha de dedicar més hores a impartir classes, és a dir, a la docència.
Per tal de...	Millorar la qualitat educativa del centre educatiu atenent a les barreres de l’alumnat i assegurar que tant els recursos com la metodologia són adaptats a cada nivell d’aprenentatge.
Funcions o finalitats	Atenció directe amb l’alumnat. Coordinació amb altres professionals per l’elaboració i el seguiment dels PI. Assessorament a professors/es, famílies i alumnes.
Tasques o activitats	Atenció directa amb l’alumnat: Mitjançant les agrupacions flexibles d’àrees curriculars com català, matemàtiques i biologia i els grups reduïts de castellà, pot fer un suport més personalitzat als alumnes que mostren més dificultats d’aprenentatge dins de l’aula, ja que recordem que porta grups no molt nombrosos, la qual cosa suposa que pugui estar més pendent del ritme en el procés d’ensenyament/aprenentatge. Coordinació amb altres professionals per l’elaboració i el seguiment dels PI: A més d’estar totalment coordinada amb el professor/tutor dels alumnes amb PI per a elaborar i fer tot el seguiment del pla individualitzat, ha de tractar aquests temes amb altres professionals, com ara la coordinadora del gabinet psicopedagògic o l’EAP. També recordem que per fer un PI han de fer un diagnòstic de derivació i aquest ha d’estar signats pels pares, familiars i/o tutors dels alumnes, amb els que també s’haurà de coordinar per dur a terme tot aquest procés. Per tant, amb tots ells ha de fer reunions periòdiques durant tot el curs escolar i/o etapa educativa. Assessorament a professors/es, famílies i alumnes: Ha de donar assistència tant a les famílies i als alumnes en temes psicològics, estratègics, econòmics... com als professors en qüestions de metodologia, recursos a utilitzar, eines, estratègies, etc.