Conclusions Pràcticum I

Aquestes primeres pràctiques, més d’observació, han sigut força interessants perquè he pogut veure directament tots els àmbits que intervenen en la funció del psicopedagog. A més a més, he arribat a comprovar, tal com anàvem comentant al llarg dels estudis de psicopedagogia, les mil i una funcions que arriba a tenir aquesta persona, o que si més no, se li atribueixen.

Per un altre costat, en el col·legi Immaculada Concepció he pogut adonar-me de la rellevància de totes les relacions que s’han de tenir: amb els tutors, amb l’equip directiu, amb altres especialites, amb els membres del Gabinet Psicopedagògic, amb els serveis externs, amb les famílies, etc. I que aquestes no poden fallar, ja que sinó falla tot. És a dir, per tal que la funció del psicopedagog funcioni correctament és necessari el treball col·laboratiu i cooperatiu per part de tot el context educatiu.

Més que res, durant aquests mesos, he estat observant i anotant totes aquelles informacions, reflexions, reunions... que he considerat útils i importants. I, clarament, tot allò que em feia reflexionar o que em cridava l’atenció, ho he anat comentant i tractant amb la meva tutora de pràctiques, que ha sabut donar-me resposta sempre que n’hi ha hagut, però també m’ha fet adonar-me que hi ha hagut alguns aspectes que no tenen una resposta tancada, sinó que aquesta pot ser a curta durada, o pot ser flexible perquè així és fa avui, però demà es pot fer d’una altra manera. Els psicopedagogs hem d’estar oberts a qualsevol proposta o a qualsevol situació, i aquesta no sempre s’ha de resoldre de la mateixa manera. Això m’ha fet veure les coses de manera diferent, perquè pot ser, fins ara, amb la teoria de la carrera, ho veia tot més fàcil o més tancat. Cosa que ara no.

Malgrat que en aquesta assignatura (Pràcticum I), he tingut un rol més d’observadora, que no pas d’una altra cosa, també he pogut intervenir i participar col·laborant en tot allò que m’han proposat o que “he intentat” proposar o fent diverses aportacions.

Una cosa, que m’ha cridat molt l’atenció, és la problemàtica dels recursos educatius. Aquests són molt rellevants pel procés d’ensenyament/aprenentatge de qualsevol alumne, més encara dels casos amb Necessitats Educatives Especials. S’han de disposar de totes les índoles i aquests han d’estar molt ben adaptats, però no hi ha tants com crec que haurien d’haver.

 

Per últim, m’agradaria dir que encara no tinc clar el camp d’actuació del Pràcticum II, tot i que sí hem parlat d’un parell de camps que podrien ésser profitosos, per l’escola i per mi. D’una banda, un d’aquests podria ser el disseny de recursos i materials que sempre és força útil pel centre; de l’altra, podria ser la intervenció en el camp de l’educació, en el procés d’ensenyament/aprenentatge del noi nou que va arribar al col·legi, i que junt amb la meva tutora, l’hi vam fer un diagnòstic psicopedagògic.

Tractament amb les famílies

Un altre aspecte, que he tractat molt on estic fent les pràctiques, és el tractament amb les famílies o amb els tutors dels estudiants de l’escola.

Recordem, que la meva tutora es fa càrrec de la relació amb les famílies/tutors, de tota la documentació que cal lliurar per disposar de beques i ajudes de l’Obra Social de la Caixa, de les reunions amb els responsables dels alumnes, etc.

Penso que és un tema força delicat, perquè hi ha famílies i famílies. Unes són més compressibles que d’altres, i a vegades és pot parlar i comentar aspectes importants en relació a l’educació, però d’altres famílies, hi ha desestructuracions tan grans que no arribes a trobar ni als pares, per tant has de recorre als tutors legals dels nanos (avis, àvies, oncles, responsables de serveis socials o llars d’infants...).

Per tal de donar un bon servei a aquests és important estar ben informats dels serveis que l’estat o la comunitat pot donar, per poder també informar-los d’aquests.

He pogut observar i, fins i tot, tractar, tot el tema de lliurament i administració de les documentacions que s’han de lliurar per poder accedir a aquestes ajudes. A més, que s’han d’actualitzar perquè sovint van caducant unes documentacions o altres, i això requereix molta feina.

Algunes fonts de documentació interessants per obtenir informació són aquestes:

http://www20.gencat.cat/docs/bsf/03Ambits%20tematics/07Infanciaiadolescencia/Temes_Relacionats/jornades_treball_dgaia_2012/docs_20_abril/programa_suport_families.pdf

 

http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/home/pobrezayexclusionsocial_es.html

Relació de les pràctiques amb els objectius

Si en parlem de la relació de les pràctiques, del centre on jo vaig, amb els objectius i les competències d’aquesta assignatura (Pràcticum I); m’agradaria destacar els més rellevants dins la meva experiència:

OBJECTIUS

GENERALS:

- Tenir una experiència professional real, guiada per un professor col·laborador.

- Potenciar el coneixement del practicant sobre nous àmbits d’intervenció i desenvolupament professional.

*Aquests dos objectius s’han relacionat completament amb la meva pràctica. He tingut una tutora (psicopedagoga del centre) que ha sapigut guiar-me en el camí de la psicopedagogia escolar, i explicar-me i facilitar-me molta informació, recursos i documentació d’aquest àmbit. I, per tant, he amplificat els meus coneixements en quant als àmbits d’intervenció.

ESPECÍFICS:

– Reflexionar a partir de les situacions pràctiques viscudes sobre les funcions i les responsabilitats del psicopedagog.

– Conèixer les fases i els procediments per al diagnòstic i la intervenció psicopedagògica en un context concret.

– Aprendre a afrontar un cas real de diagnòstic i d’intervenció psicopedagògica tenint en compte el màxim de factors que determinen aquella realitat específica.

*Destaco aquests tres objectius específics perquè han sigut molt rellevants en la meva observació i intervenció com a estudiant de psicopedagogia. Ja que en forces ocasions hem parlat i tingut reunions per parlar i dialogar del gran nombre de funcions/responsabilitats que té la psicopedagoga del centre, o de les fases que segueix una intervenció psicopedagògica en la Immaculada Concepció, o fins i tot, dur a la pràctica una situació real de diagnòstic per veure els factors que intervenen en aquell cas.

Trastorn de Conducta

Treballo a la borsa d’interins de la Generalitat de Catalunya, i per tant, no tinc un lloc de treball concret i específic, tot el contrari, vaig voltant per la zona a diferents escoles públiques.

Com que vaig d’aquí cap allí em trobo amb molts casos d’alumnes amb Necessitats Educatives Especials, però hi ha un cas concret que sempre m’ha cridat l’atenció, el Trastorn de Conducta. Més que res, perquè de tots els casos que m’he anat trobat, com a especialista d’anglès que sóc, és un dels que més em costa atendre, perquè quan tinc a algun alumne amb TC, em fa falta tenir un bon vincle amb aquest, i com que no passo moltes hores amb cada grup-classe, doncs sóc una persona estranya per a ell/a.

Per aquest motiu, a nivell personal he tingut una mini xerrada informativa amb la meva tutora de pràctiques, perquè em donés algun consell i/o informació rellevant.

Una pdg que és molt interessant és el següent, us el recomano:

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Guia_families_infants_i_joves_alteracions_greus_conducta/ARXIUS/alterac_conduct.pdf

A continuació us deixo un parell de notícies.

D’una banda, la primera és sobre un centre o unitat de trastorn de conducta de persones adultes que té com a objectiu donar-los una atenció específica. De l’altra, la segona és d’un programa que es duu a terme per veure un benefici, en principi recíproc, entre uns gossos i uns joves amb trastorns de conducta i amb problemes alimentaris .

Primera notícia:

http://www.bsocial.gva.es/prensa/portal?id=64192&sec=13120117649&directo=64192&idioma=V

Segona notícia:

http://www.itacat.com/la-fundacio/noticies/jovenes-con-trastornos-alimentarios-y-de-conducta-trabajan-con-perros-para-mejorar-sus-relaciones-y-capacidades-ct-3-364.html

Avaluació de diagnòstic psicopedagògic

Fa un parell o tres de setmanes, la meva tutora em va proposar si volia realitzar i intervenir en una avaluació de diagnòstic psicopedagògic a un nen que ha vingut al col·legi a realitzar 1r d’ESO.

Després d’explicar-me més concretament el cas i donar-me aquesta oportunitat de dur a terme una avaluació junt amb ella, he pogut experimentar de primera mà (directament) un aspecte dins del nostre món professional i, la veritat, han sigut un parell de sessions de pràctiques interessantíssimes!

Per la realització d’aquesta avaluació diagnòstica li vam demanar al subjecte que fes les següents activitats:

-         Un dibuix de la seva família amb un títol.

Amb aquest simple recurs vam agafar molta informació personal (en el dibuix només va dibuixar els seus avis i a si mateix). Òbviament el noi té una destructuració familiar gran i així es va contemplar en el dibuix. Però, a més, vam poder veure el poc domini de l’organització de l’espai, l’elisió de lletres en el títol, la informació que s’ha d’interpretar sobre la seva manera de ser i les seves emocions a partir d’un dibuix, etc.

-         Un dictat.

El dictat serveix per veure, de manera general, si el seu nivell d’ortografia està adequat a la seva edat i al seu curs. Només amb el dictat vam poder observar que no estava al ritme dels seus companys, ja que a part de no separar moltes de les paraules, s’oblida de moltíssimes lletres (normalment consonants), confon unes lletres amb altres, té un traç de la lletra molt gran, com quan comencen amb la lecto-escriptura, entre d’altres aspectes.

-         Una redacció escrita de tema lliure.

Amb aquesta redacció el psicopedagog ja pot orientar-se en les barreres que pot tenir el protagonista davant l’expressió escrita. El jove no va escriure gaire però el poc que va escriure no estava ben redactat i no tenia una estructura fixa, ni mínima de gramàtica, ja que no hi havia ni subjectes, ni predicats. Eren paraules soltes, sense donar clarament el missatge al lector.

-         Una còpia d’una pàgina d’un llibre.

Aquesta és l’activitat d’avaluació que millor va fer, mirant una pàgina escrita de grafies i copiant-les a un foli. Tot i així, es va deixar algun accent i va fer alguna elisió d’alguna lletra i/o grafia.

-         Un parell de fotocòpies: una de simetria i l’altra de sèries.

Les fotocòpies de simetria i de sèries s’utilitzen molt pels nens i nenes que no han assolit adequadament el procés de lecto-escriptura, i com que no han assolit aquest procés, aquestes fotocòpies per norma general no surten bé. Segons la meva psicopedagoga, si l’alumne no sap llegir i escriure correctament, no és capaç encara de fer un full de simetria o unes sèries perfectament. Al principi, he de dir que això em va sobtar, no ho creia pas, perquè pensava que no tenia res a veure, però  així es va demostrar quan les va realitzar el noi; aquestes no li van sortir.

 

Aquestes sessions del meu pràcticum, m’han semblat molt interessants i motivadores, perquè he format part de la intervenció psicopedagògica i ho he posat en pràctica.

Properament la meva tutora, em farà un recull d'alguns dels materials i/o recursos més interessants per treballar la lecto-excriptura, ja us publciaré el recull.

Contingut d'una intervenció

Durant un curs escolar, si el tutor o tutora nota irregularitats en el procés d’aprenentatge dels seus alumnes, es posa en contacte amb la psicòloga del centre. Aquesta fa una observació del protagonista de la intervenció, si aprecia dificultats en el seu procés, es posa en contacte amb la meva tutora (psicopedagoga) perquè faci una avaluació diagnòstica. Si l’avaluació que fa la psicopedagoga no té uns resultats regulars, la psicòloga també intervé i li passa unes proves psicològiques per veure el seu nivell d’intel·ligència, el seu estat personal, etc. (Sovint es detecta a quin nivell d’aprenentatges pot estar situat el noi o noia) Quan els resultats no són adequats per seguir el ritme del grup-classe, es posen en contacte amb l’EAP perquè faci una observació de l’estudiant. A vegades, fan un dictamen per la detecció d’algun trastorn, alguna malaltia, alguna discapacitat, etc. I la psicopedagoga elabora un PI, un pla de treball... amb el vist i plau de la tutora.

En aquest moment se li atribueix un agrupament flexible (apropant-se al màxim al seu ritme de treball) i s’adapta tots els objectius, tot el contingut de les diferents àrees, tot els materials, etc.  al nivell del resultat de les diferents proves que ha anat fent, sempre relacionant-lo tot, tant com sigui possible, al que estan fent a l’aula ordinària. I s’ha d’anar observant i avaluant la seva evolució.

 

Vull finalitzar aquesta aportació lligant les assignatures del 2n cicle de psicopedagogia que més relació els hi trobo amb el contingut d’aquesta intervenció:

- Anàlisi de casos: Per poder fer un diagnòstic adequat, cal saber analitzar el cas que tenim al davant.

- Diagnòstic en Educació: És molt rellevant saber fer una bona avaluació educativa per poder guiar el contingut de la intervenció.

- Dificultats d’aprenentatge: Hem de saber quins problemes formen part del procés d’ensenyament aprenentatge, i què podem fer per solucionar-los.

- Intervenció psicopedagògica dels trastorns d’aprenentatge: És bo conèixer quin tipus d’intervenció hem d’aplicar per cadascun dels trastorns que hi pot haver, ja sigui sensorial, auditiu, visual, mental, etc.

 

Volia deixar aquest vídeo que vaig considerar molt útil sobre el món de la psicopedagogia: