Avaluació de diagnòstic psicopedagògic

Fa un parell o tres de setmanes, la meva tutora em va proposar si volia realitzar i intervenir en una avaluació de diagnòstic psicopedagògic a un nen que ha vingut al col·legi a realitzar 1r d’ESO.

Després d’explicar-me més concretament el cas i donar-me aquesta oportunitat de dur a terme una avaluació junt amb ella, he pogut experimentar de primera mà (directament) un aspecte dins del nostre món professional i, la veritat, han sigut un parell de sessions de pràctiques interessantíssimes!

Per la realització d’aquesta avaluació diagnòstica li vam demanar al subjecte que fes les següents activitats:

-         Un dibuix de la seva família amb un títol.

Amb aquest simple recurs vam agafar molta informació personal (en el dibuix només va dibuixar els seus avis i a si mateix). Òbviament el noi té una destructuració familiar gran i així es va contemplar en el dibuix. Però, a més, vam poder veure el poc domini de l’organització de l’espai, l’elisió de lletres en el títol, la informació que s’ha d’interpretar sobre la seva manera de ser i les seves emocions a partir d’un dibuix, etc.

-         Un dictat.

El dictat serveix per veure, de manera general, si el seu nivell d’ortografia està adequat a la seva edat i al seu curs. Només amb el dictat vam poder observar que no estava al ritme dels seus companys, ja que a part de no separar moltes de les paraules, s’oblida de moltíssimes lletres (normalment consonants), confon unes lletres amb altres, té un traç de la lletra molt gran, com quan comencen amb la lecto-escriptura, entre d’altres aspectes.

-         Una redacció escrita de tema lliure.

Amb aquesta redacció el psicopedagog ja pot orientar-se en les barreres que pot tenir el protagonista davant l’expressió escrita. El jove no va escriure gaire però el poc que va escriure no estava ben redactat i no tenia una estructura fixa, ni mínima de gramàtica, ja que no hi havia ni subjectes, ni predicats. Eren paraules soltes, sense donar clarament el missatge al lector.

-         Una còpia d’una pàgina d’un llibre.

Aquesta és l’activitat d’avaluació que millor va fer, mirant una pàgina escrita de grafies i copiant-les a un foli. Tot i així, es va deixar algun accent i va fer alguna elisió d’alguna lletra i/o grafia.

-         Un parell de fotocòpies: una de simetria i l’altra de sèries.

Les fotocòpies de simetria i de sèries s’utilitzen molt pels nens i nenes que no han assolit adequadament el procés de lecto-escriptura, i com que no han assolit aquest procés, aquestes fotocòpies per norma general no surten bé. Segons la meva psicopedagoga, si l’alumne no sap llegir i escriure correctament, no és capaç encara de fer un full de simetria o unes sèries perfectament. Al principi, he de dir que això em va sobtar, no ho creia pas, perquè pensava que no tenia res a veure, però  així es va demostrar quan les va realitzar el noi; aquestes no li van sortir.

 

Aquestes sessions del meu pràcticum, m’han semblat molt interessants i motivadores, perquè he format part de la intervenció psicopedagògica i ho he posat en pràctica.

Properament la meva tutora, em farà un recull d'alguns dels materials i/o recursos més interessants per treballar la lecto-excriptura, ja us publciaré el recull.