Conclusions Pràcticum I

Aquestes primeres pràctiques, més d’observació, han sigut força interessants perquè he pogut veure directament tots els àmbits que intervenen en la funció del psicopedagog. A més a més, he arribat a comprovar, tal com anàvem comentant al llarg dels estudis de psicopedagogia, les mil i una funcions que arriba a tenir aquesta persona, o que si més no, se li atribueixen.

Per un altre costat, en el col·legi Immaculada Concepció he pogut adonar-me de la rellevància de totes les relacions que s’han de tenir: amb els tutors, amb l’equip directiu, amb altres especialites, amb els membres del Gabinet Psicopedagògic, amb els serveis externs, amb les famílies, etc. I que aquestes no poden fallar, ja que sinó falla tot. És a dir, per tal que la funció del psicopedagog funcioni correctament és necessari el treball col·laboratiu i cooperatiu per part de tot el context educatiu.

Més que res, durant aquests mesos, he estat observant i anotant totes aquelles informacions, reflexions, reunions... que he considerat útils i importants. I, clarament, tot allò que em feia reflexionar o que em cridava l’atenció, ho he anat comentant i tractant amb la meva tutora de pràctiques, que ha sabut donar-me resposta sempre que n’hi ha hagut, però també m’ha fet adonar-me que hi ha hagut alguns aspectes que no tenen una resposta tancada, sinó que aquesta pot ser a curta durada, o pot ser flexible perquè així és fa avui, però demà es pot fer d’una altra manera. Els psicopedagogs hem d’estar oberts a qualsevol proposta o a qualsevol situació, i aquesta no sempre s’ha de resoldre de la mateixa manera. Això m’ha fet veure les coses de manera diferent, perquè pot ser, fins ara, amb la teoria de la carrera, ho veia tot més fàcil o més tancat. Cosa que ara no.

Malgrat que en aquesta assignatura (Pràcticum I), he tingut un rol més d’observadora, que no pas d’una altra cosa, també he pogut intervenir i participar col·laborant en tot allò que m’han proposat o que “he intentat” proposar o fent diverses aportacions.

Una cosa, que m’ha cridat molt l’atenció, és la problemàtica dels recursos educatius. Aquests són molt rellevants pel procés d’ensenyament/aprenentatge de qualsevol alumne, més encara dels casos amb Necessitats Educatives Especials. S’han de disposar de totes les índoles i aquests han d’estar molt ben adaptats, però no hi ha tants com crec que haurien d’haver.

 

Per últim, m’agradaria dir que encara no tinc clar el camp d’actuació del Pràcticum II, tot i que sí hem parlat d’un parell de camps que podrien ésser profitosos, per l’escola i per mi. D’una banda, un d’aquests podria ser el disseny de recursos i materials que sempre és força útil pel centre; de l’altra, podria ser la intervenció en el camp de l’educació, en el procés d’ensenyament/aprenentatge del noi nou que va arribar al col·legi, i que junt amb la meva tutora, l’hi vam fer un diagnòstic psicopedagògic.